Ulises I La Mar Dels Sargassos

Lluís alpera i leiva (valéncia, 1938), filóleg i crític literari,fundador del departament de filologia catalana de la universitat dalacant i destacat animador cultural, és un referent de la literaturacatalana del darrer mig segle. ha desenvolupat una prolífica activitat com a crític literari, col·laborador en revistes, diaris i editor, iha participat alhora en tasques directives d organismes professionals. les primeres produccions poétiques d aquest autor compten ambinfluéncies de rilke, maragall, riba, espriu i lorca, mentre march, el tirant, kavafis, virgili, quasimodo, llompart i estelléscontribueixen, posteriorment, en la creació de noves perspectivesliteráries. la seua obra presenta una forta tensió existencial i unapercepció conflictiva del món, ara editada en un nou volum quearreplega més de 50 anys de poesia. la lírica alperiana, emmarcadainicialment dins el realisme social amb obres com el magre menjar(1963) i dades de la história civil d un valenciá (1967), es decantacap a un sensualisme esclatant a partir de surant enmig del naufragifinal (1985), d influéncia barroca, tempesta d argent (1986) i elsdons del pleniluni (1990), amb una poesia més depurada, de tonsclássics, primer, amb cendres i diamants (1995) i els bells papirs dalexandria (1997) i de ressorts neopopularistes després, amor de marendins (1996). així mateix, ha publicat cavalls a l alba (obrapoética) (1998), el nou rapte d europa (2008) i les síl·labes secretes (2017), a més d una antología bilingüe los mapas de odiseo (2010). la seua trajectória ha estat reconeguda amb diversos premis literaris,entre els quals cal destacar el salvat-papasseit (1963), l ausiásmarch de gandia (1994), el premi de la crítica del país valenciá(1987) i el premi de la crítica dels escriptors valencians de poesia(1996). ha participat en el programa l escriptor del mes (març 1996)de la institució de les lletres catalanes. es soci d honor de lassociació d escriptors en llengua catalana.