Volves Negres

Aquest és un relat que se situa a finals dels anys seixanta del seglepassat, i barreja la descripció dun barri suburbial, un barri obrer,santa eulàlia, amb les angoixes dun noi que, en el seu primer any alinstitut, camina amb pas insegur cap a ladolescència i pugna perdescobrir un món que li és encara invisible. la seva és una visióingènua i desconcertada, a voltes estupefacta davant el desordre i lainjustícia que lenvolten, des de la caòtica educació on es veucondemnat, passant per la influència de la religió, fins al silenci ila desesperació dels vençuts que sobreviuen com poden sense renunciara la memòria.però aquesta novel·la, a més duna contribució a lamemòria col·lectiva daquest barri de lhospitalet de llobregat, tambéha acabat sent una mena danecdotari familiar de gent senzilla,daquella mena de gent que podem trobar arreu del planeta i que són labase de la humanitat.les volves negres eren partícules petites i lleus que sortien de les xemeneies de les fàbriques de santa eulàlia. elvent se les emportava, les mantenia en suspensió i després les deixava caure suaument sobre els carrers i les places, sobre els terrats i la roba estesa de les famílies obreres que treballaven a les mateixesindústries des don senlairaven les volves. tot ho empastifaven,aquelles volves, expressió dun món opressiu i reclòs, vençut ianguniós, de clarobscurs i poques esperances.