Tros

La terra humanitza, el contacte amb la gent embruteixno hi ha res que decanti la balança en favor de lespersones, creu en joan, un vell xaruc, vidu i malcarat.el pepe ha tornat al poble pel seu pare, vell i sol enmorir-se la mare. peró també per amagar-se del seufracás a ciutat i d'algú que el busca per qué li torniel que és seu. i alcastrer, un no lloc en mig del secá,quatre cases i un centenar d'ánimes sense inquietuds,un poble d'on no es pot ni fugir, no és el millor indretper a una vida rica i plena. i a més hi ha els robatoris,i les patrulles que fan els pagesos a les nits per vigilarles finques. i la boira glaçada que cobreix el país comuna flassada que asfixia: massa ánsia per a tant poquessortides. i ni en joan ni el pepe no han acomplert maicap dels seus anhels. per aixó topen.