L'Aigua Entre Les Coses

La poesia és en ella una llengua que es tornarà a imposarcom a únic mitjà possible de dir alguna cosa, en algun altremoment de l'esdevenidor. ara cal entregar-se al presentfluid, a l'acció revolucionària de la lectura. l'aigua entre lescoses s'articula des d'una paradoxa en el retenir d'unafluïdesa vital que s'escola. hi trobem, així, un cant a la vidaquan aquesta ha estat ferida per la pèrdua i la seva violència.clara ballart hi traça el vertigen de la fluïdesa vertical,sabent-se horitzontal o, més aviat, amb el do de la obliquitatde qui s'arrisca a la caiguda.del pròleg de meri torras francès