Céleste I Proust

Marcel proust no hauria arribat tan lluny en l'escriptura de la sevaobra mestra sense l'ajuda d'una dona a l'ombra: céleste albaret. ellael va atendre amb cura i devoció durant nou anys fins al dia de laseva mort. ingènua, però alhora intel·ligent i refinada, i dotadad'una infinita paciència i intuïció, céleste va fer de secretària,missatgera, serventa, mare i font d'inspiració. aviat marcel i céleste es van fer indispensables l'un per a l'altre: una relació que no vaestar exempta de tibantors i que va derivar en una amistat profunda ifructífera.