Notre-Dame De París

A recer de les ogives gòtiques esveltes i majestuoses de la catedralde notre-dame, l'any 1482 es teixeix a l'entorn detres personatges una teranyina d'obsessions fatals. elcampaner de l'església, en quasimodo, el geperut marginat detothom per la seva infinita lletjor, s'ha enamorat perdudament de l'esmeralda, una gitana encisadora que canta i balla pelscarrers i que viu embruixada per un oficial de la guàrdia reial. perla seva banda, l'ardiaca claude frollo, a qui en quasimodo deu la vida, home auster i taciturn que «ha tastat totes les pomes del'arbre de la ciència» i encara no n'ha tingut prou,es debat violentament entre la seva vocació religiosa i una passiód'amor sinistra i irresistible per la mateixa esmeralda. totauna rècula d'altres personatges desfilen per aquesta recreació de la història de la bella i la bèstia, des del rei lluís xi fins als baixos fons de vagabunds, lladregots i pidolaires de parís, queprotagonitzaran un assalt nocturn èpic a la catedral.en aquest veritable monument literari del 1831, victor hugo retrataamb una vivor extraordinària el parís medieval, sotmès als ritmes quemarcaven les campanes de notre-dame i d'una riquesaarquitectònica de la qual l'autor lamenta la pèrdua i ladegradació. victor hugo (besançon, 1802 – parís, 1885) vapassar la infantesa a còrsega, nàpols, madrid i, sobretot, parís. eljove hugo mostra molt aviat el seu talent literari: el 1815, abansd'ingressar al collège louis-le-grand, escriu els seus primers poemes i les tragèdies 'irtamène' (1816) i 'athélie' (1817). el 1822es casa amb adèle foucher, una amiga de la infantesa, amb qui té cincfills, la tràgica mort als dinou anys de la seva filla gran,léopoldine, el va afectar profundament. poeta, dramaturg inovel·lista, és considerat el pare del moviment romàntic francès i,entre les seves obres més destacades, hi trobem 'notre-dame de parís'i 'els miserables'. a edicions de 1984 també n'hem publicat'claude gueux / l'últim dia d'un condemnat' i 'elstreballadors de la mar'. el 1885, durant els dies previs a la sevamort, milers de parisencs es van concentrar al davant de casa seva per acompanyar-lo en els darrers moments, i és que hugo, a mésd'un gran escriptor, va ser un polític compromès, amic delpoble —sobretot dels més febles—, defensor de lallibertat i la justícia social, i, en definitiva, guardià dels valorsrepublicans.