La Icona: Rostre Humà De Déu

Com ha d'ésser mirada una icona -es pregunta l'autora-. ha de servista -contesta- en la seva dimensió histórica i com a obra d'art i,sobretot, ha de ser vista -segueix l'autora- en el seu aspectecontemplatiu. per aixó cal apropar-s'hi amb un silenci profund irespectuós, amb la senzillesa i el cor obert de qui es troba davantdel misteri i se n'amara, tot deixant-se comprometre i transformar,tot acollint i irradiant la llum que hi percep. de fet, l'entusiasme i la práctica artística de l'autora en aquesta escola plástica ireligiosa fa que el llibre superi amb escreix uns objectius puramentdescriptius o técnics. l'autora no s'interessa tant per elaborar unaobra formalment científica o per construir un treball amb uns cánonsprofessionals, d'acord amb la convenció académica, com per expressarles emocions estétiques i espirituals que experimenta davant d'unaicona i per edificar, sobre els seus sentiments i el seu impuls decreació artística, un llibre que doni a conéixer la icona des de totsels punts de vista, integrats en la dimensió religiosa i transcendent. darrera de la icona hi ha una teologia i una mística i el lector enprendrá prou consciéncia.