Un Dissabte, Amb Els Amics

Les vides d'en matteo, en gianni, la giulia, l'anna, en fabio,l'andrea i la renata estan marcades des de la infantesa amb nafresd'aquelles que queden sepultades en zones secretes de la consciéncia,i que resorgeixen, agreujades, durant les revoltes i autoafirmacionsde l'adolescéncia. podríem pensar que amb la maduresa, quan lesparelles s'estabilitzen i les vides semblen encarrilar-se en lacomoditat burgesa, arribaria una certa tranquillitat i pacificació.peró res d'aixó, ben bé al contrari: l'edat adulta és el momentperfecte perqué tot emergeixi de nou i els elements psíquics escombinin en una estranya barreja que els fará explotar, com si unalquimista insensat hagués jugat durant massa temps i amb massa sort.amb una llengua eixuta, esmolada, sense concessions a l'expressivitatdel siciliá ni a cap altra de les formes de pietas que sovint trobem a la prosa de camilleri -la ironia, la tendresa o la comprensió per les febleses humanes- un dissabte amb els amics ens presenta un dramacontemporani implacable, en el qual cada personatge és lliurat a laseva condemna i a la deriva inexorable de les seves accions.