El Llibre Dels Finals

El narrador d'aquest llibre ha decidit passar sol les últimes setmanes de la seva vida. ho fa a clarmont d alvérnia, a l'extrem nordd'occitánia. camina, rumia, tasta plats, guaita prostitutes, beu vi,té converses variades, de banals a sorprenents. i fa el turista. totli serveix per parlar de la desaparició, la seva o, més sovint, la dela seva llengua. i no podent fer-se entendre dels seus, és a lahumanitat sencera que parla. 'res no escau més a un fantasma que unallengua moribunda. com més morta una llengua, més viu s'hi troba elfantasma.' ho deia isaac bashevis singer parlant del ídix i ho podemaplicar a la llengua de joan bodon, escriptor genial i caçador defantasmes: l'occitá dels trobadors provençals cultivat en ple seglexx. la seva és una obra inconfusible que troba la transcendéncia enles coses concretes: una perla negra de la literatura, una troballatraduïda al catalá i prologada per joan-lluís lluís.